«EL PODER DEL ARCHIVO»: Una intervención visual y conceptual compuesta por 3 grupos de imágenes que repasan las diferentes formas de sostener el poder en los archivos, a través del tiempo.
El PODER DE L’ARXIU Intervenció a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya de Raquel Friera
Proposo una reflexió sobre l’arxiu com a instrument de poder. No cal recórrer a l’etimologia de la paraula (arxiu deriva del grec arkhé, que significa “principi, origen, poder”) per entendre que tot arxiu és una selecció d’allò que passa i que tota selecció té els seu punt de partida, els seus propis interessos, la seva ideologia. L’orientació ideològica de tot arxiu és, efectivament, més o menys identificable segons el cas. En el cas de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, situat al pont del carrer Egipcíaques de Barcelona, observem que les fotografies seleccionades en aquest arxiu tenien com objectiu l’estudi d’aquelles i aquells considerats subalterns. Volien mostrar el retard mental, cultural i social d’aquest grup de persones situades suposadament en una etapa inferior de l’estadi evolutiu:
Por todo ello, cabe pensar que el diseño primigenio de lo que después seria el MEB (Museu Etnològic de Barcelona) tuvo que ver con una doble variante. […] En segundo término, presentar la evolución cultural como resultado del avance imparable hacia la modernidad, que tenía en la civilización occidental su máxima expresión. Con ello reforzaba la idea de progreso material y espiritual de unas naciones determinadas y se consolidaba el paradigma de los estadios evolutivos, justificando la necesidad de ocupar territorios para civilizar a aquellos pueblos que se encontraban en etapas más primitivas e, incluso estudiar a las clases subalternas propias como muestra de su atraso mental, cultural y social[1].
Així, aquests arxius etnogràfics pretenien presentar l’evolució cultural com a resultat de l’avenç imparable fins a la Modernitat, consolidant la idea del progrés i el paradigma dels estadis evolutius, una posició hereva del darwinisme (social) imperant a la època. A partir d’aquesta lectura de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, he fet una intervenció visual i conceptual composada per tres grups d’imatges. Les tres composicions repassen les diferents formes de sostenir el poder amb els arxius, a través dels temps.
La primera serà una composició formada amb imatges del propi arxiu de principis del segle XX. Concretament, es mostren imatges de pagesos, pastors, pescadors, guardaboscs, dones fotografiades a la natura. He procurat de crear una composició que reflecteixi el biaix ideològic de l’arxiu i que, alhora, el superi mostrant-hi la bellesa de les imatges que s’emancipen així de l’objectiu del mateix arxiu etnogràfic.
La segona composició d’imatges estarà formada per autoretrats d’avui en dia, els selfies. En aquest cas, es tracta d’una reflexió sobre la relació entre les noves formes d’arxivar les nostres vides, els algoritmes i el big data de les xarxes socials. Des de principis del segle XXI, alimentem de forma gratuïta els grans arxius de les plataformes digitals i, així, aquestes transformen les nostres imatges en Capital. El gran arxiu de la hípermodernitat capitalitza així les nostres vides: cada imatge postejada augmenta el seu poder (arxivador).
Finalment, la tercera composició és una imatge sola, diria una “esperança d’imatge”, un “crit visual” per qüestionar els arxius futurs i emancipar la nostra vida futura. Mitjançant una icona típica d’internet en forma de paisatge, que diu “NO IMAGE AVAILABLE”, miro de respondre a la dominació tecnològica i a la pulsió arxivista del món digital.
El quart paisatge –tema de reflexió proposat per a aquesta intervenció- ha de romandre obert en el nostre present, ha de romandre indeterminat per al futur si no volem caure en imaginaris colonitzats per internet i les seves grans plataformes (anomendes GAFAM: Google, Apple, Facebook, Amazon, Microsoft). El quart paisatge seria llavors un paisatge sense imatges, un paisatge que resisteixi al poder de l’arxiu, una esperança de paisatge.
[1] Luis Calvo Calvo, “Sociedad, política y ciencia en la Museografía Española del Siglo XX: el Museo Etnológico de Barcelona”, rev. Aula, Museos y Colecciones, Barcelona, 2021, pàg.18.